Com ensenyar als infants: Consells per grans i petits
Quan volem saber com ensenyar als infants sobre alguna temàtica, és comú pensar si ho estem fent de la millor manera possible. Cal dir que no sempre hi ha una estratègia que serveixi, o potser no totes funcionen de la mateixa manera per a tothom. És per això que volem donar consells per grans i petits a l’hora d’aprendre amb infants o d’ensenyar als infants.
Pots descobrir molt més al nostre Instagram i al nostre Facebook
Fes-lo partícip
Els pares hem de donar la possibilitat d’escollir i formar part de la presa de decisions a l’infant. Delega en l’infant perquè tingui l’oportunitat d’aprendre a ser autosuficient.
Aquesta forma d’educar té molts avantatges perquè aconseguiràs que augmenti la seguretat en ell mateix i tingui confiança en les seves capacitats.
No el comparis
Tots som únics, aprenem a ritmes diferents i portem una motxilla d’experiències. S’ha d’anar amb cura amb les comparacions constants perquè l’infant pot perdre la confiança en ell mateix.
Els infants, com els adults, si ens volem comparar ho hem de fer amb nosaltres mateixos. Basant-nos en el nostre passat i avaluant el propi progrés, pas a pas, marcant-nos objectius curts, realistes i felicitant-nos pels avenços.
El nostre entorn ens influencia. És per això essencial que l’infant o jove senti que forma part d’aquest i adequar-lo a les necessitats de cada etapa.
Per això hem de fer que se senti a gust, que tingui un espai propi dedicat a les seves necessitats, per a poder-les desenvolupar i sempre adaptant l’espai en el temps i transformant-lo en el necessari per a fomentar un bon aprenentatge.
Ets suficient
No visquis en una persistent sensació de culpa pel que estàs fent o deixant de fer per l’infant. Recorda’t que el seu benestar està quan es sent segur, feliç i en pau al vostre costat.
La llar és de tots
És important que l’infant participi en les tasques de la llar, però a vegades ens ofusquem perquè l’infant no les fa tal i com voldríem. Si per això sorgeix una discussió l’infant relacionarà les tasques de la llar com un càstig, pel que s’ha de tractar com amb un igual i amb cura.
Dona-li temps a expressar-se
Donar a l’infant un temps a que expressi allò que vol dir i no acabar-li les frases és necessari perquè aprengui a utilitzar els mots i formular frases. Una bona tècnica és evitar les preguntes tancades de sí o no.
Escolta i explica
Saber les inquietuds de l’infant, així com també explicar les teves, és una forma d’entendre en què està interessat o en què vol destinar el seu aprenentatge i crear un vincle més fort amb ell
Incita la imaginació
Tan important és l’aprenentatge com el temps de descans del qual disposem.
Respectar les estones de descans de l’infant li donarà ordre en el seu dia a dia i li permetrà enfocar-se en l’acte que estigui realitzant de forma més conscient, ja sigui aprendre, jugar amb els amics o relaxar-se.
Descobreix més consells sobre l’aprenentatge i de com ensenyar a les nostres xarxes socials
Tots som persones
Els infants són persones amb inquietuds, emocions i pensaments, igual que una persona adulta. És per això que cal tractar-lo com a iguals, respectar-los i escoltar-los, perquè ells sentin que són vàlids.
Permet que desconnecti
Com ens passa als adults, els infants necessiten un temps per a desconnectar i descansar. És important respectar el moment d’aprenentatge i de descans per crear-li costums saludables
Cuida't, et necessites
Per poder cuidar dels altres primer cal estar còmode amb un mateix. Pren-te un temps per gaudir del que t’agrada, per pensar en tu i per descansar. Al fer-ho els altres ho notaran i ho agrairan
Gaudeix de passar temps amb ell
Passar temps de quantitat i qualitat amb l’infant permet reforçar els lligams amb ell. Guanyar confiança farà que trobi un espai còmode on poder expressar-se millor, per així entendre’s mútuament en cada situació.
Compartir inquietuds "de grans"
Si vols que una altra persona t’expliqui les seves vivències, inquietuds i pensaments ha de poder confiar en tu.
Això mateix passa amb els infants, si vols que el teu fill/a pugui confiar en tu i narrar-te les seves vivències, preocupacions o emocions ha de poder confiar en tu. Això voldrà dir entendre que hi ha fets que només els voldrà compartir amb tu, encara que en aquell moment et semblin “ximpleries”.
Així és com es formaran les bases perquè pugui confiar en tu també en l’adolescència i l’adultesa.
Educar-lo en l'esforç
Quan un infant troba una tasca massa senzilla es desmotiva disminuint la seva atenció, concentració i motivació per l’aprenentatge, igual que passa quan una tasca és massa complexa. Per això cal traçar un camí que creï un equilibri i el qual requereixi un esforç per a la seva correcta realització.
Parlar otorgant solucions, no problemes
Sovint sabem quina cosa no volem que faci l’altre, i quan volem dir-li ho fem dient: “no seguis a terra”. L’altra persona, llavors, pensa: “i a on m’assec?”.
En comptes d’aquesta frase, resulta més adient dir: “si vols seure, fes-ho a la cadira”, ja que estem donant una solució a la seva situació, en comptes de demanar una justificació d’aquesta. Així evitarem moltes discussions i crits provocats senzillament per una falta de comunicació eficient.
La màgia de l'ordre
Quan cada cosa té el seu lloc és molt més fàcil i ràpid endreçar, ja que ningú tindrà dubtes d’on va cada cosa. Quan pensem a tenir els calaixos de l’habitació endreçats, potser no ho imaginem de la mateixa manera que l’altra. Serà molt més ràpid i senzill si invertim un temps previ en deixar de forma clara i concisa quin és el lloc per cada cosa.
És important entendre que el lloc de cada cosa pot ser dinàmic i es pot anar variant segons l’evolució i les necessitats de cada moment.
Edcuar-lo en el respecte
Per educar en el respecte primer hem de respectar-nos. Com adults ens hem de valorar, per això és important valorar les nostres necessitats, escoltar-nos i fer-les saber a la resta. D’aquesta manera ens obrirem als altres i els animarem a fer-ho també.
Fes-lo responsable
Una persona responsable és aquella que viu responent a les conseqüències d’allò que escull. És per això essencial que des de ben petits ensenyem als infants a ser responsables.
Però, com ho farem?
Hem de deixar que ells mateixos prenguin les seves decisions sempre que siguin decisions lògiques i pròximes.
Predisposició en l'aprenentatge
Per aprendre a rebre nous aprenentatges s’ha d’estar predisposat a rebre’ls. Per això infants, joves i adults hem de ser capaços i estar predisposats a rebre i valorar allò que ens donen, com pot ser quan algú ens diu: “Avui estàs fantàstica, m’encanta veure l’alegria que transmets”.
Accepta-ho, valora-ho, i així quan t’arribin nous aprenentatges també estaràs predisposat i amb una actitud receptiva.
Aprendre a ser bona persona
Aquest és un punt on hi ha una línia sovint molt fina i que a l’adolescència entra en conflicte. Ser bona persona no és cedir en tot, ser bona persona és saber valorar-te, no deixar que els altres s’aprofitin de tu.
Això no és una tasca fàcil i la majoria de les persones no troben un equilibri entre aquestes dues. Per això s’ha de treballar en les diferents etapes i àmbits de la vida.
T’han servit d’ajut aquests consells sobre com ensenyar als infants i adults? Hi ha cap que t’agradaria que s’inclogués? Comenta’ns-ho a les nostres xarxes socials o envia’ns un missatge